No només perquè produeixen aliments d’alta qualitat que beneficien la salut dels seus consumidors, sinó perquè són grans aliats socials i medi ambientals. Al nostre país, però, més enllà de les modes puntuals, cal encara molta pedagogia sobre els veritables avantatges d’aquest sistema de producció.

La producció ecològica és un sistema integral de gestió agrícola i ramadera, així com de producció d’aliments en el seu conjunt, que combina les millors pràctiques ambientals, un elevat nivell de biodiversitat, la preservació de recursos naturals, la aplicació de normes exigents sobre benestar animal i una producció d’acord amb les preferències de determinats consumidors per productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals.

L’agricultura ecològica és un mètode de producció agroalimentària que es fonamenta en els coneixements tradicionals dels agricultors i ramaders, així com de conservació d’aliments, però que integra els progressos científics en totes les disciplines agroalimentàries. Per aquesta raó, pot contribuir en gran mesura a donar respostes a les preocupacions de seguretat alimentària, socials i mediambientals, de determinades àrees. Els mètodes de producció ecològics tenen un paper social doble, aportant d’una banda productes ecològics a un mercat específic que respon a la demanda de qualitat alimentària dels consumidors i, d’una altra banda, complint amb el paper de ser béns públics que contribueixen a la protecció del medi ambient, al benestar animal i al desenvolupament rural. Qualsevol tècnica ja experimentada i acceptada en producció ecològica, comporta per una banda la producció d’aliments d’alt valor nutricional i lliures de residus i per l’altra l’embolcall agroecològic, pel qual el sistema de producció es converteix en un aliat social i mediambiental. En aquest sentit, un dels pilars bàsics de la producció ecològica i per tant un dels seus principals objectius és el de produir aliments de qualitat.

Per què menjar ecològic no surt car

Així doncs, la producció ecològica és una alternativa de producció i de consum, però que cada cop adquireix més força en la producció, perquè la demanda es potencia en els mercats. Els mercats del nord d’Europa, Estats Units i el Japó són els que estan marcant la pauta de consum, i el sud-est espanyol és el principal rebost del mercat europeu. Per invertir aquest mecanisme merament exportador, a Espanya cal una consciència social més gran sobre els avantatges directes i indirectes que tenen l’agricultura i ramaderia ecològica. S’han de desenvolupar els mecanismes de distribució d’aliments ecològics, perquè no siguin més costosos i sobretot incidir en els mercats de proximitat. I per últim, cal informació i formació per als consumidors sobre què significa aliment ecològic i les seves repercussions, perquè en opinió de la majoria dels consumidors, es considera que els aliments ecològics són més cars, però en realitat, els aliments ecològics no poden ser caros si analitzem la quantitat de nutrients per unitat de superfície productiva. És a dir, si les necessitats de vitamina C són de 60 mg/dia i el suc d’una taronja ecològica els conté, no necessitem esprémer dues taronges convencionals per satisfer aquestes necessitats. Si la producció d’enciams convencionals conté un 5% més d’aigua, són nutrients que deixem de consumir. Aquestes dades que el consumidor desconeix, tenen una gran importància quan la manca de nutrients es reflecteix en l‘estat de salut de la persona, influint també en el cost familiar i social. A més a més, els aliments ecològics no només són importants pel que tenen de més, sinó pel que deixen de tenir, però d’aquest aspecte només en som conscients quan es detecten les inquietants alarmes alimentàries.